Em present, el meu nom és Francisca Aina. Visc a un petit poble anomenat Muro, a una petita illa que es diu Mallorca. Tinc una germana més petita que jo. Els meus pares són una peça fonamental de la meva vida. El meu pare es d’un altre poble petit anomenat Pollença, el qual consider meravellós i la meva mare, de Muro, allà on vivim.
Una vegada vaig demanar als meus pares com es varen conèixer i m’ho van explicar així…
“Ens varem conèixer de ben jovenets un dia de matances a una finca d’uns amics. Jo tenia només setze anys, imagine’t era ben petita. Jo no li vaig fer gaire cas ja que ell tenia sis anys més que jo i des d’un punt de vista no em va fer gaire gràcia. Ell va insistir i finalment varem parlar juntament amb el meu germà i altres nens que hi havia per allà. Em va contar que era de Pollença i la seva família era molt numerosa, per ser més clars eren dotze germans. A poc a poc em va anar caiguent més bé ja que no el suportava i em venia a veure a casa nostra.
Vam començar a sortir junts, jo em feia molt amb els seus amics de Pollença, sempre érem per allà igual que ell també venia molt per Muro. Em va ensenyar a conduir cotxe per el seu compte, m’ensenyava mil coses. A casa nostra també venia a fer feina a l’hort amb mon pare i ma mare, des de collir patates fins a fer matances. M’ajudava amb tot.
Ens varem casar, jo tenia vint-i-tres anys i ton pare en tenia trenta. Varem anar a viure a un petit pis a Muro, érem ell i jo tot sols. Desitjava tenir fills. Aquí vares venir tu, eres la jugueta de la família. Sis anys més tard va venir la teva germana, l’altre jugueta de la família.”
